Sóc més lluny d'estimar-te. Quan els cucs
faran un sopar fred amb el meu costrobaran un regust de tu. I ets tu
que indecentment t'has estimat per mi
fins al revolt: saciada de tu,
ara t'excites, te me'n vas darrera
d'un altre cos, i em refuses la pau.
No sóc sinó la mà amb què tu palpeges.
Gabriel Ferrater: de jove va prometre suïcidar-se el dia que complís els 50 anys, perquè no suportava la idea de fer olor a vell. I ho va fer!
Pobrissó: no va saber viure amb l'esperança que, arribats els cinquanta, alguna fada o bruixa (l'una o l'atra, que això, als cinquanta, ja deu ser igual!) pogués trobar plaer a perfumar-li el cos, l'ànima, el que s'escaigués....
De Ferrater,
un recull de l'obra completa Les dones i els dies
i una curiosa biografia novel·lada, que ben bé no sé adjectivar, obra d'en Justo Navarro: ressenya del llibre a El País
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada