La vaig sentir en un capítol dels Soprano. No em sembla una gran cançó (i no parlarem ara de la música pop italiana). Però, quan el cel apunta ruixats, de vegades em ve a la ment i l’escolto.
La foto: Vènecia sota una pluja d'estiu.
Plou, escolta com plou; / Verge santa, com plou! / Escolta com cau a sobre!
Has vist com plou? / Escolta com cau. / Tu que deies que no plouria més, / que endavant mai més t’enamoraries / i ara fixa’t com estàs tota remullada. / I plou, Verge santa, com plou / al damunt del teu cap! i l’aire refresca / i plourà fins que la terra no n’estigui un altre cop plena; / abans o després sempre s’asserena.
Escolta les gotes que copegen el sostre, / escolta el soroll mentre et remous al llit. / Renaixerà: està renaixent ja ara. / Sent ara com plou i el gra millora / i tu et fas gran i et fas forta / i aquelles fulles que semblaven mortes / repoblaran les branques una altra vegada. Això / és la primavera picant a la porta.
Etc...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada