El mascle és un accident biològic; el gen Y (mascle) no és sinó un gen X (femella) incomplet, una sèrie incompleta de cromosomes. En altres mots, l’home és una femella mancada, un avortament natural ambulant, un avortament congènit. Ser home és tenir alguna cosa de menys, és tenir una sensibilitat limitada. La virilitat és una deficiència orgànica, i els homes són éssers afectivament esguerrats.”Redéu amb la Valérie de marres! Hem passat de la vella i aberrantíssima concepció de la dona com a mascle mancat (éssers humans abocats a la histèria per la nostàlgia del penis negat per Madame Nature!), a la de l’home com a dona “orgànicament” a mig enllestir.
I ara: ni que sigui per avarícia genètica, algú sabria dir-me, a mi i potser a tots els homes que se sentin minvats per la cruel genètica, on cal anar a reclamar aquella poteta de cromosoma X que sembla que se’ns va extraviar?
Més encara, i postats a demanar (i això, és clar, ja és a títol personal): la poteta cromasòmica aqueixa, no podria ser de “quitaipón”?
Quanta collonada, Mon Dieu!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada