M'HE COMPRAT UN IAIO (3/09/2009)

M’he comprat un iaio

i m’ha costat només vint-i-cinc euracos. Un iaio dels d’abans, d’aquells que expliquen històries, les seves històries, amb moltes paraules i gestos de savi experimentat. Com que a voltes sóc una mica snob, m’he comprat un iaio guiri - guiri centroeuropeu, això sí, que la cosa té com més pedigrí: va néixer a finals del segle XIX en un país que, quan va morir l’any 1942, ja feia temps que no existia.

El iaio que m’he comprat em parla cada nit des de la seva memòria d’una vida llarga i serpentina.

Abans d’ahir garlava sobre l’escola de quan ell anava a escola i els alumnes eren aplicats i treballadors i tot era eficiència i inoculació de coneixements, però hi havia massa fredor a les aules. “No recordo el nom de cap dels meus professors” – Em va explicar amb ulls de record agre, i jo vaig pensar “que diferent al que passa ara, que en tot cas ens queixem que els nostres alumnes no saben fer l’alfa amb un canuto, però si hi ha alguna cosa que sobra a les aules és contacte. Una escola molt menys (potser massa menys) sàvia i potser molt més (massa?) viva?”.

Anit el iaio xerrameca em deia no sé què de les modes de vestir del seu segle XIX i aquí se li’n va anar l’olla i m’engegà les seves reflexions sobre la condemna que suposava aleshores néixer dona i veure’s abocada, mentre durés la solteria, a una existència fada que només exigia semblar, dia i nit, per dins i sobretot per fora, una nina de porcellana i bla bla bla.

Què més dir? Que m’encanta el iaio que vaig anar a buscar fa dues setmanetes en una prestatgeria del Fnac i que finalment em vaig comprar en edició de butxaca. Ara, a les nits, abans de dormir, en comptes d’escoltar la tele o imaginar-me els caretos de les veus que parlen per la ràdio, em dedico a escoltar les seves batalletes: sé que avui toca desvariejar sobre el desvetllament de la seva sexualitat adolescent i així anirem fent fins arribar a Hitler, l’horror i les llambregades somortes d’esperança dels anys quaranta, poc abans que el iaio decidís suïcidar-se.

El iaio, que té molt per explicar.

I a mi, que afortunadament em sobra el temps.