Acabava d'arribar en aquella escola, i havia de situar-me. Des dedins la mateixa sala de professors, vaig fer les meves primeres prospeccions sobre aquells que, durant aquell any i si tot anava bé durant un bon grapat més de cursos, serien els meus companys. L'ambient tenia un punt rar.
A un cantó de la sala hi havia una font/abeurador. De manera quasi automàtica, vaig començar a classificar els professors entre aquells que bevien directament de l'abeurador i els que s'hi atansaven amb una ampolleta per omplir-la d'aigua. Els primers, em va semblar, havien de ser gent més fàcil i senzilla.
Òbviament, aquest tipus de collonades poc serveix per classificar ningú, però sí per tenir-ne una primera idea, un fil per començar.
Alguna cosa semblant em passa amb Nantes, la cançó del grup francès Beirut. Em va arribant com rodolant d'una amiga i jo l'he fet rodolar per altres llocs i gents. A qui li agrada, qui no pot sostreure's de ser atrapat per la seva calidesa extravagant, és algú que ja puc anar col·locant-me'l a propet per a altres coses .
En penjo el vídeo més extravagant que n'he trobat (quin si no!)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada