Escrit el 28 / 5 / 2008:M'agrada, i molt, la cloenda de segon de batxillerat. És una tarda que pràcticament podria fregar la perfecció: després de mesos de brega, de sobte tot el que brolla són bons sentiments- Llàstima, però, d'un detallet...
LA REFOTUDA CORBATA
detesto aquesta peça de roba (inútil i estúpida com cap altra)
detesto també haver-me de plantejar si toca posar-me-la o amagar-la dignament dins la butxaca de l'americana.
Certament, la de la cloenda podria ser una tarda quasi perfecta, deia, si no fos per aquesta mena d'espasa de Damocles de tela colorainejada!
I, AQUEST ANY, TOCA
Ara només em queda trobar qui em faci el maleït nus!!!!!!!!!!!!!
Avui, més de dos anys després, dues bones notícies:
1. Aquell dia vaig aconseguir fer el nus de la corbata. Un atentíssim alumne, deprés de llegir-me el fotolog, em va adreçar a un tutorial penjat al youtube.
2. Tot i allò de mai no diguis un mai... En principi, mai més, em sentiré obligat a portar corbates!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada