(Sembla que el senyor del costat m’ha entès - s’ha rigut. Orland: hauries de deixar de fer bromes masclistes tontes si et poden sentir desconeguts els quals no saben que de masclista tu no en tens re)
Doncs no és una dona conductora. Vull dir... sí que és una dona conductora, però és també unes quantes coses més.
A banda de conduir el bus de meravella, i alhora que ho fa, és capaç d’
1- explicar acudits,
2- improvisar introduccions explicatives de la música que posarà,
3- etzibar monòlegs històrico-divulgatius dramatitzats sobre la reina Mary, Rob Roy i William Wallace,
4- anar mirant al personal de darrere pel retrovisor mentre va xerrant,
5- i donar lliçons de geografia escocesa passejant la mà esquerra (la dreta la té al volant) per damunt del mapa que està enganxat al sostre del minibús (vid. foto supra).
Només li falta tocar la gaita mentre guia el volant amb els peus.
Es diu Shelby, i és una barreja molt ben reeixida entre Buenafuente, Ayrton Sena i l’Enciclopèdia Escocesa.
Pel camí, tot ho comenta. Fins i tot quan veu un grupet d’ovelletes pasturant a la vora de la carretera:
- “Loooooooooook: the black sheep of the family. Like me. And I’m proud.”
Sense esperar-ho del tot, han estat deu hores de castells, llacs i Shelby. Una bona manera de conèixer un trosset d’aquest país.
PD. Descobriment cervesero del dia: BELHAVEN BEST :)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada